5 de juliol

5 de Juliol

Woldya – Lalibela 

Ruta  per  l'anomenada  carretera  xinesa,  que  creua  un  extens  altiplà  des  de  la  regió  de  Wello  fins  a  la  regió de  Goham  i  Gondar,  on  coincidirem  amb  algun  mercat  de  pastors  Amhara  dels  altiplans,  per  després dirigir-nos  cap  a  Lalibela.  Aquesta  és  la  ciutat  Santa  per  excel·lència,  per  als  cristians  coptes,  abasta  un conjunt  d'esglésies  monolítiques  d'impressionant  arquitectura.  A  la  tarda  visitarem  el  primer  grup d'aquestes esglésies.

 Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Ahir a la nit vem sopar truita o injera amb carn de be.

Desprès vem assistir a la cerimonia del cafe: triguen una hora en preparar el cafe, el torren, el molen i el preparen. Tot aixo mentre van cremant incens. Resultat un cafe molt bo, diferent, pero amb molt gust i que et deixa dormir a la nit.

Avui hem tingut el millor esmorzar en l hotel més justet: ous remenats amb pa i mel amb cafè o te.

Mentre preniem cafe vem rebre clases d amara per poder dirigirnos a la gent:

-TENAYISTILIN (saludo)

- IGZABIHIER IEMEZGEN

-KONJONO? KONJONO 

- SALAMNO? SALAMNO

- AMASAGUENALO (gracies)

- YIKERTA (perdon)

- DENUAL ( adios)

- AND 1

- HULET 2

- SOST 3

- APAT 4 

- AMIST 5

Parem al mercat, tothom va amb la casulla blanca, sembla imatges del pessebre. Tots els nens es posen al voltant per ser fotografiats i veure la foto.

Comprem el mocador blanc que es posen les dones per entrar a les esglesies i voltem entremig d'ells, es posen ajupits  per vendre i comprar. Els ensenyem la canço del Bugui Bugui i ens acompanyen fins l'autocar cantant la cançó.

Desprès 3 hores per la carretera xinesa que està en construcció, fins arribar hotel on pasarem dues nits i que te unes vistes espectaculars a la vall.

Dinem i anem a veure les esglésies soterrades de Lalibela, ciutat santa.

Les esglésies es van construir de dalt a baix escavant una muntanya. Son molt diferents a totes les que haviem vist, són diafanes i amb quadres de pintures que recorden al romànic, però amb més color i...darrera una cortina el Santa Santorum custodiat per un monjo.

Desprès entrem en una casa que ens conviden a Injera i café i on estem una hora aprox amb ells asseguts tots al voltant del foc al mig de la casa.

Finalment anem a sopar i descansar que demà toca trekking

Per veure fotos. 5 juliol