País Surma
Paisatgísticament aquest lloc és increïble, pocs llocs tan bonics com aquest es poden trobar, és un lloc màgic, és un lloc inoblidable, és el lloc on viuen els mítics Surma. Els Surma són el conjunt ètnic estrella de l'Omo NP. Ètnia de gran duresa, amb costums ancestrals que et deixen la pell de gallina només amb escoltar o contemplar les seves tradicions, cerimònies, etc. Les dones porten en les seves boques, enormes plats labials amb diferents grandàries i formes, com més gran és el plat, major és la bellesa de la dona. Després de dinar realitzarem un curt trekking fins a un poblat Surma on és possible que en els períodes d'estiu, puguem coincidir amb la cerimònia anomenada Donga. El Donga és una cerimònia de molta puresa turística, molt poc és el turisme que s'atreveix a arribar fins a aquest lloc, i d'una gran duresa visual ja que, els homes Surma combaten fins a deixar fora de combat al seu adversari.
Nit en campament. Règim d'allotjament: Pensió Completa.
Ens llevem amb el sol, toca desmuntar tendes i esmorzar.
Fem un trekking, acompanyats pels nois de la casa on hem acampat, fins arribar a un riu on ens refresquem. Pel camí hem anat saludant a la gent.
Els nois del lloc van descalços i li pregunten al Manu, amb carinyo, perquè els blancs no sabem caminar.
Pel camí hem vist les plantes del café que està sempre acompanyades del chat envoltant les cases i mango. Als camps hi ha blat de moro.
Mentre ens refrescàvem els nens caminàven per l'aigua i les roques com si fos Jesus al Jordà.
Al riu hem vist palmeres i ruscs.
Desprès ens endinsem una mica per la selva per veure un salt d'aigua.
Tornem a on estàvem acampats i ens creuem amb una ambulància del lloc ( llitera transportada per dos homes) que portava un home gran al metge del poble.
Agafem els cotxes i ens recol.loquem perquè hem de deixar un seient lliure per un militar que ens escoltaran en la travessa al país surma, per la vall del Omo.
Hem vist els Surma, van amb un tros de roba embolicant el cos, com una túnica lligada a la cintura, despullats de sota, les dones porten plats labials, dilatacions a les orelles.
Hem vist l'estampa típica de la sabana amb un grup de persones assegudes a sota d'una acàcia.
La majoria de dones no porten el plat labial posat.
Acampem enmig del poble i ens preparem per dinar i fer un trekking per la tarda.
Comencem a caminar acompanyats de molts nens del poble que demanen 5 birds per foto i per policia que ens obre camí i el tanca. Hi ha un nen que sembla una gacela posant en el arbres.
Arribem a un poblat amb tres cases on hi ha una dona amb plat labial, una dona gran fumant en una carbassa, una altre vestida amb una pell i un cinturo al que enganxa taps de boli bic per decorar.
Aqui hem pagat 5 bird per foto i hem pactat amb tots els nens fer una foto conjunta i quan els hem pagat ha hagut una mica de merder perquè es barallaven i ha intervingut el policia que ens acompanyava.
De tornada parem en una casa on fan la cerimònia de la sang: agafen una vaca, amb una llança li punxen una vena al coll i li extreuen la sang en mitja carbassa, desprès es beuen la sang, ja que és la seva font de proteines.
Al sortir en Manu els demana que ens ensenyin com fan foc amb dos pals. Ho han intentat i ha fumejat, però aquesta vegada no ho han aconseguit, però veure el procès meticulós ens ha impressionat a tots.
Desprès hem vist com una nena li feia a l'altre una escarificació al braç: amb una fulla d'afaitar li feia tres línies al braç, amb unes punxes la feia sagnar i posen una herba perquè no cicatritzi i al cap d'uns dies li posarà una altre perquè cicatritzi. D'aquesta manera li queden als braços uns dibuixos formats per petits bultets.
M'ha sobtat que en cap moment la nena ha fet cap expressió de dolor.
Tornem al campament acompanyats en tot moment dels mateixos nens que segueixen demanant els 5 birds i saludant ACHELI a totes les persones amb les que ens creuem.
Ara toca descansar, dutxarse, sopar i dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario