23 juliol

23 de Juliol 

Arbaminch - Addis Ababa 

Molt  d'hora  al  matí,  i  després  d'una  hora  de  conducció  arribarem  fins  als  3000m  d'altitud  a  la  població  de Chencha,  on  viuen  els  Dorze.  Visitarem  les  seves  cases  "elefant",  denominades  així  per  la  seva  semblança als  paquiderms.  Observarem  com  teixeixen  els  seus  mantells  de  cotó  denominats  "Chama"  i  com  conreen el  seu  famós  Kotcho  o  falsa  banana,  un  aliment  vital  en  la  vida  dels  Dorze.  Descens  i  ruta  cap  a  Addis Ababa  per  pasar  pel  hotel  i  gaudir  de  la  dutxa  abans  de  sortir  a  sopar  i  fer  el  trasllat  a  l'aeroport  abans  del vol de tornada. 

Nit en vol. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Sortim aviat per visitar el poble Chencha, organitzat cooperativament, amb les seves cases molt diferents. Veiem com son, fetes amb inside (fals plataner), amb porta molt petita, dos llits a l'entrada i amb animals dins. Són molt fosques, però és un mitjà de defensa.

Veiem com extreuen la pulpa de inside, la deixen reposar tres mesos, tapada amb fulles, desprès l'amasen amb aigua i la couen sobre fulles, és el kotcho.La mengem amb un picant molt picant i amb mel. Bebem el seu orujo i, desprès de ballar i cantar ens acomiadem.

Avui explicaré algunes de les coses que crec que se m'han passat per alt:

- Els nois de Lalibela et busquen per fer-se amics teus, són atents, simpàtics,....et demanen que els compris un diccionari o un llibre pels seus estudis i desprès, com estan compinxats amb la botiga el revenen. Ara també demanen mail per poder-te demanar desprès diners pels seus estudis.

- Els surma fan el mateix però aquests et demanen que els compris xancles (quasi tots van descalços)

- Els blancs som Ferengis

- El tamburet dels Surma es diu Vituka.

- Els nens i homes cuiden dels ramats. He vist nens de 3 o 4 anys cuidants-los

- Les nenes i les dones es cuiden del camp, casa, llenya, aigua i dels nens petits. He vist nenes de 3 anys portar el seu germà a l'esquena.

Per veure les fotos clica:  

23 de JULIOL

22 juliol

22 de Juliol 

Turmi - Konso - Arbaminch 

Després  de  l'esmorzar,  molt  d'hora,  tornarem  als  nostres  vehicles  per  deixar enrere  la  terra  Hamer.   Travessant  la  vall  de  Weyto  arribarem  a  Konso  on  admirarem  aquest  poble  de  gran  tradició  agrícola,  el primer  d'Àfrica  a  utilitzar  les  terrasses  per  conrear.  Hi  ha  un  gran  quantitat  de  pobles  Konso  amb  cultures  i tradicions  úniques.  Seguirem  la  ruta  fins  a  arribar  a  Arbaminch  on  passarem  la  nit.  Si  arribem  a  temps agafarem unes  petites  embarcacions  locals  per  navegar  pel  llac  Chamo,  fins  al  lloc  on  "descansen"  els grans cocodrils africans, alguns de fins i tot 6 metres de longitud, aus, hipopòtams, etc. 

Nit en hotel. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Avui ha tocat matinar molt, 6.30 esmorzar amb tot recollit, comencen el viatge de tornada en 2 dies. Comencem la ruta amb pista però després de 90' trobem carretera.

En Manu ens informa que els 7 Nyangatom ja estan a la presó. Surt el síndrome d'Estocolm, no s'enten perquè es van conformar amb tant poc, perquè ens van escoltar fins el campament si allà estaven els rangers, ... el que està clar es que van venir a buscar els blancs, que el ranger que portàvem tenia més por que tots nosaltres i que ...l'unica persona que ens podia treure d'allà era en Manu i és el que va fer mostrant exteriorment molta tranquilitat i fent en tot moment el que calia.

La vida al sud és molt dura.

Pujant cap el nord comencem a veure terres més cultivades, amb terrasses, més bestiar.

Parem a Konso en un poble molt diferent, neolític, construit amb pedres, a l'entrada hi ha grans pedres clavades, com esteles, de les victòries que han tingut, els joves viuen en una "choza molt gran" a l'entrada del poble per poder-la defensar dels perills (cada barri té la seva), els carrers son costeruts i empedrats, hi ha petites places. Aquí el pas a adult del nen es fa aixecant una gran pedra. 

A cada barri es planta cada 18 anys un pal, 18 significa canvi d'edat, de nen a adult i d'adult a vell. Aquesta és una manera de comptar el temps.

Dinem i continuem fins arribar al llac Chamu on ens esperen els micos "ous blaus" i agafem una barca per anar a veure hipopòtams (3), cocodrils i aus (aguila algodonera).

El passeig ha estat relaxant i camí al primer hotel desprès de 10 dies on ens reben amb un suc de papaia i ens fem una dutxa d'aigua calenta. Avui dormirem en un llit!

Per veure les fotos clica:  22 de JULIOL

21 de juliol

21 de Juliol 

Turmi 

Avui  es  el  segon  dia  per  visitar  algun  mercat  o  viure  cerimònies  dels  Hamer.  En  cas  contrari  podem coneixer  el  poble  Dassanech  al  riu  Omo.  Si  el  nostre  guia  TERRES  LLUNYANES  ho  considera  oportú,  us proposarem  passar  la  nit  amb  la  nostra  família  Hamer.  Passar  aquesta  nit  amb  ells  igual  que  ja  vam  fer amb els Gurage serà incòmode, però serà de debò, serà real, serà únic i simplement serà màgic!.

 Nit en campament o vivac. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

En Manu ens informa que els 7 nyangatom estan empressonats per haver segrestat a 13 blancs i un ranger (no sabem si tindran prous diners per pagar la llibertat 😜)

Anem al mercat on es reuneixen 4 tribus semblant als Hamer (ari, banga, tseme i malet). Primer veiem el mercat dels animals i desprès el d'artesania. Aquest mercat m'ha semblat més estructurat, més organitzat tot, hi ha més turistes.

Dinem ràpid per anar a una cerimònia de pas a l'edat adulta Ukuli(previ pagament de 24€), on el noi ha de saltar 4 vegades per sobre de les vaques i les noies són fuetejades pels seus amics perquè elles ho demanen. 

En poca estona en Manu s'adona que és teatre, que han preparat tot pels estrangers i marxem.

Per veure les fotos clica:  21 de JULIOL

20 juliol

20 de Juliol 

Turmi 

En  funció  del  nostre  dia  d'arribada  visitarem  algun  dels  mercats  locals  que  es  fan  setmanalment  en aquesta  zona.  Aquests  mercats  son  moments  ideals  per  veure  com  compren,  fan  canvis,  parlen  de  futures relacions  matrimonials,  de  cerimònies,  rituals,  etc.  aquest  es  per  nosaltres  el  grup  ètnic  més  especial, impactant  i  amable  de  la  Vall  del  Omo.  Per  la  tarda  ens  aproparem  al  petit  poble  on  hi  viu  la  nostra  familia Hamer i, amb ells pasarem les darreres hores del día, moments que recordarem per sempre. 

Nit en campament. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Baixem caminant fins al camping passant per alguns poblats on la gent li costa molt saludar-nos.

Fem l'ultim km. pel riu sec, porta aigua de setembre a novembre. La gent fa pous per extreure aigua.

Matí de descans i compres pel poble. Anem a una casa on extenen un plàstic blau al terra i ens treuen tot el que tenen per vendre mentre nosaltres seiem en tamburets.

De tornada al camping anem acompanyats de nens. La Maria (7 o 8 anys)tota l'estona em dona la ma i "parlem", cantem durant tot el trajecte. En arribar al camping, desprès de demanar-me moltes coses pel camí li regalo les meves botes de muntanya (que no pensava tornar a Montornès) i ella m' ho agraeix amb una abraçada i petons. És el primer nen que veig que es mostra tan carinyòs i fa petons, ja que aquí acostumen a ser molt freds, fan somriures i s'acosten però petons no n'havia vist.

Aquesta tarda toca passeig i anar a veure com extreuen la mel, un del seus principals aliments.

Primer anem a un poblat i en arribar les dones posen les pells al terra i treuen les coses per vendre. Estem una estona allà jugant amb els nens i ens comencen a fer trenetes. Entrem en una cabana i ens conviden a cafè hamer ( fet amb les clafolles). Desprès anem a veure com treuen la mel i la probem. Està molt bona i ens mengem també la cera, semblava caramels de mel.

Per veure les fotos clica:  20 de JULIOL

19 de juliol

19 de Juliol

 Nyangatom - Karo - Turmi 

La  ruta  d'avui  ens  porta  cap  a  les  terres  dels  Karo.  Coneixerem  Karo  Kortcho,  petit  poble  amb  vistes  al  riu Omo.  Els  Karo  son  famosos  pels  pentinats  dels  seus  homes  i  les  diferents  ornamentacions,  pintures  i escarificacions  que  porten  tant  homes  com  dones.  Aquestes,  tenen  la  tradició  d'utilitzar  claus  en  forma  de piercing.  Per  la  tarda  arribada  a  terra  Hamer.  Els  homes  porten  pentinats  molt  elaborats  i  les  dones cobreixen  els  seus  esvelts  cossos  amb  vestits  de  pell.  Durant  els  dies  que  estarem  en  terra  Hamer, intentarem  presenciar  la  cerimònia  del  "Ukulli  Bulla",  que  sens  dubte  quedarà  gravada  en  la  nostra memòria.

 Nit en campament. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Ens despertem, esmorzar i visita al poble: cada familia té una "choza" per viure, una altre per cuinar i petits graners elevats.

Aquí és el primer lloc on veiem turistes que venen a visitar les tribus.

Anem al camping on dormirem  demà i l'altre per dutxar-nos i esperar a la tarda que anirem a dormir amb una tribu turmi.

Aqui les dones casades porten collarets i la primera dona porta un cono a la part del davant del collaret.

Per la tarda anem a un poblat Hamer, entrem i sols hi ha dones i nens, els homes estan pasturant. Ens reben amigablement, ens saluden, s'han posat molt guapes (més del que són) i ens demanen 5 birds per cada persona que hi ha a la foto. El poblat és gran, hi ha moltes dones i nens petits.

Seiem sobre pells de cabra o vaca al terra, les dones preparen fulles per sopar, altres amasen farina per fer pa. Ens conviden a veure un te fet amb pells de cafè servit dins mitja carbassa.

Desprès maten una cabra per sopar: la desagnen, la pelen, la tallen i l'enfilen en un pals molts llargs que clavaran al costat del foc.

Quan està feta tornem a seure i els nois la tallen davant nostra i la posen en mitjes carbasses. Quan veuen que ja no mengem més el posen sobre branques de fulles verdes i els homes es reuneixen en grups i mengen el que ha sobrat. A una dona li han donat mitja carbassa amb una mica de carn per donar-ho a les altres i als nens.

Dormim allà amb les tendes una nit de lluna plena. Mentre dormim escoltem com canta la gent del poble.

Per veure les fotos clica:   19 de JULIOL

18 de juliol

18 de Juliol 

Omo N.P - Nyangatom 

Esmorzar.  Pel  matí  podrem  tornar  a  fer  un  safari  a  peu  i  un  cop  recollit  el  campament  farem  vaitge  cap  el sud,  a  les  portes  del  Triangle  d'Ilemi  on  trobarem  els  Nyangatom  (caçadors  d'elefants).  Els  Nyangatom, emparentats  amb  els  Karamojong  d'Uganda,  son  el  grup  ètnic  més  temut  d'Etiòpia.  La  resta  de  grups  no volen  ni  sentir  parlar  d'ells,  guerrers  per  natura,  continuen  fent  ús  de  la  seva  força  per  manar  en  aquestes terres.  No  obstant  això  solen  ser  amables  amb  els  forasters  i  el  cert  es  què  a  nivell  humà  i  estètic  es  un dels grups més impactants de tot l'est d'Africa. 

Nit en acampada lliure. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Avui no sortim a caminar mentre carreguen cotxes, esperem i sortim tots junts. Toca passar per la carretera xinesa, molta ruta on veiem els Nyangatom amb els seus grans ramats ( en reconegut a un que ha deixat el kolasnikov i ha agafat el pal de ramader, comparant fotos desprès veiem que no és ell, però porta la mateixa camisa)

Parem en un poblat nòmada de Nyangatons, demanem permís per entrar i veiem les dones i nens petits, ja que els homes estan pasturant, les seves barraques són molt senzilles, tenen una cuina comuna, els graners estan aixecats.

Seguim camí i parem al poble Nyangatom a dinar. Desprès passem el pont xinès sense problemes i passem a un mon diferent, onn treballen la terra, planten cotó i treballen a 34º de temperatura. L' extensió cultivada és inmensa, tot el que es veu són plantacions de cotó. Aquí ve gent de diferents llocs a treballar.

Arribem a Kara, poble del que està enamorat Manu, aqui surten tots a rebre'ns, els nens s'acaben de decorar les cares i els cosos quan arribem i posen perquè els fem una foto a canvi de 5 birds. Els fem unes quantes fotos i desprès desapareixen alguns. Plantem tendes i comprem unes cadiretes que fan ells amb fusta dels arbustos. Negociar el preu de les cadiretes ha portat al menys 1 hora.

Dormim a la vora d'un riu que no ens podem banyar per culpa dels cocodrils.

Aquesta nit ha plogut una mica.

Per veure les fotos clica: 18 de JULIOL

17 de juliol

17 de Juliol

 Adikas - Omo N.P

 Conduirem  per  les  dificils  pistes  del  Omo  N.P,  només  aptes  per  a  excel.lents  conductors  i  cotxes  4×4  fins arribar  a  la  zona  central  del  parc.  Un  cop  instalats  a  la  vora  del  riu,  llar  de  búfals,  antílops,  hienas,  elefants i  lleons  i,  amb  la  protecció  dels  rangers  farem  safaris  a  peu  i  en  4×4.  Tornada  al  campament  on  en  funció del nivell de l'aigua ens podrem banyar al riu.

 Nit en campament. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Comencem amb un esmorzar a les 6.30 i sortim a fer un safari a peu escoltats per un ranger.

Anem caminant pel mig de la sabana, hem vist diferents ocells, un antílop i un escarbat de la patata.

També hem vist la construcció d'una carretera per part dels xinesos.

Caminem amb calor pel mig de la sabana, descansem a les ombres d'algunes acàcies.

Venen a saludar-nos 7 NYANGATOMS armats que ens saluden  amigablement, ( no ho sabem però estem a 7 km del campament), Manu ens diu que no els saludem amb cap paraula de les que ens ha ensenyat, caminen davant nostre fins arribar a una ombra que s'asseuen i en "conviden" a seure, ens expliquen que estan buscant a tres mursi que havien matat a un dels seus i li havien robat el bestiar. Saluden a Montse i un li demana la cantimplora que ella li dona i ell la saluda efusivament, desprès l' acompanyarà un estona explicant-li lo dolents que són els mursis. Es posen a "parlar" amb Manu. La situació és molt tensa, tots estem callats i asseguts. Demanen diners al Manu, ell diu que no en té, responen que els blancs sempre ténen diners, llavors en Manu ens diu que treiem una mica de diners per donar-lis. 

Emma: 350

Montse: 100

Ricardo i Montse: 200

Lola: 50

Iolanda: 235

Mercè: 50

Un cop pagat ens diuen que ens protegiran i es posen uns davant posant carregador i altres darrera. En un determinat moment, quan passàvem per zona boscosa em Manu diu: Chicos andamos deprisa y callados. Nosaltres  treiem forces d'on no creiem que les teniem i seguim caminant fins l'entrada de la zona d'acampada que ens deixen entrar i desaparèixen.

Al campament descarguem el que tenim dins i desprès de veure molta aigua i menjar una mica de fruita anem al riu a relaxar-nos una estona. Descarreguem, comentem, fem canvi d'impressions.... tot queda a l'aigua.

Per la tarda toca descansar amb matalassos fora de la tenda per la calor que fa...pass un camio ple de "guardia civil" de la zona en busca dels Nyangatpm perquè diuen que han matat a 3 mursi.

Ens banyem al riu mentre veiem 6 antílops que venen a veure aigua al riu.

Per veure les fotos clica:  17 de JULIOL

16 de juliol

16 de Juliol 

Pais Surma - Adikas Gorgue

 Deixarem  el  ja  inoblidable  país  Surma  per  viatjar  cap  al  sud-est.  Entrarem  al  Omo  National  Park,  un  dels indrets  més  remots  d'Etiòpia  i  de  més  dificil  accés.  Creuarem  petits  pobles  que,  a  hores  d'ara  no  coneixen l'arribada  del  turisme.  Improvisats  mercats  i  la  vida  de  les  seves  gents  vivint  en  aquest  fabulós  hàbitat  son les  nostres  imatges  per  avui  fins  arribar  a  la  Adikas  Gorgue.  Als  nostres  peus  una  impactant  visió  del  Omo N.P on les grans planícies del fons i els boscos de falgueres en la part alta son el lloc on passarem la nit.

 Nit en acampada lliure. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Ens despertem amb el so del gall, vestir-nos desmuntar tendes i esmorzar.

 Mentre carreguen els cotxes nosaltres anem caminant per la carretera i, avui a part de gaudir del paisatge ens hem dedicat a posar-nos sobrenoms:

Ministro pelota  = Ricardo

Dora exploradora = Montse Motril

Starsky = Emma

Doc = Inma

Herbes - Gemma

Mistica = Iolanda

Bruixa = Lola

Pocahontas - Rosa

Fumetes - Montse 

Triqui - Manolo

Bloguera - Angels

Dofi - Francesc.

Hem caminat escoltats per la poolicia local armada durant 75'

Desprès d'una estona de cami arribem al poble on haviem dormit la nit anterior i com hi ha mercat ens perdem una estona entre ells.

Jo em dedico a fotografiar els cereals que hi ha dins els sacs, els que em deixen i no els tanquen. Tota la estona vaig acompanyada del meu amic que té una 6 anys.

Aprop dels cotxes, amb la Lola ens dediquem a cantar i ballar cançons amb els nens.

En aquest mercat hem vist les tres tribus "cosines" de la zona: bingi, surma, i guisi.

Hem fet una parada tecnica per dinar i una altre panoràmica per veure la vall del Omo.

Hem estat escoltats pels militars que ens abandonen en entrar al PN Omo

Arribem al campament, plantem tenda, ens posem el banyador i.....CAP AL RIU...l'aigua està molt bona, per alguns massa calenta, però per a mi ideal, ens ensabonem i rentem la roba i ens quedem molt relaxats....esperant l'hora de sopar mentre veiem alguns animals.

Sopar i, de moment la nit més divertida, hem estat com una hora rient, qualsevol cosa que es deia ens feia riure encara més. Tot va començar amb la idea de fer un video del trekking arrossegant les maletes de terres llunyanes.

Per veure les fotos clica:  16 de JULIOL

15 de juliol

15 de Juliol 

País Surma

 Paisatgísticament  aquest  lloc  és  increïble,  pocs  llocs  tan  bonics  com  aquest  es  poden  trobar,  és  un  lloc màgic,  és  un  lloc  inoblidable,  és  el  lloc  on  viuen  els  mítics  Surma.  Els  Surma  són  el  conjunt  ètnic  estrella  de l'Omo  NP.  Ètnia  de  gran  duresa,  amb  costums  ancestrals  que  et  deixen  la  pell  de  gallina  només  amb escoltar  o  contemplar  les  seves  tradicions,  cerimònies,  etc.  Les  dones  porten  en  les  seves  boques,  enormes plats  labials  amb  diferents  grandàries  i  formes,  com  més  gran  és  el  plat,  major  és  la  bellesa  de  la  dona. Després  de  dinar  realitzarem  un  curt  trekking  fins  a  un  poblat  Surma  on  és  possible  que  en  els  períodes d'estiu,  puguem  coincidir  amb  la  cerimònia  anomenada  Donga.  El  Donga  és  una  cerimònia  de  molta puresa  turística,  molt  poc  és  el  turisme  que  s'atreveix  a  arribar  fins  a  aquest  lloc,  i  d'una  gran  duresa  visual ja que, els homes Surma combaten fins a deixar fora de combat al seu adversari.

 Nit en campament. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Per veure les fotos clica:  15 de JULIOL

Ens llevem amb el sol, toca desmuntar tendes i esmorzar.

Fem un trekking, acompanyats pels nois de la casa on hem acampat, fins arribar a un riu on ens refresquem. Pel camí hem anat saludant a la gent.

Els nois del lloc van descalços i li pregunten al Manu, amb carinyo, perquè els blancs no sabem caminar.

Pel camí hem vist les plantes del café que està sempre acompanyades del chat envoltant les cases i mango. Als camps hi ha blat de moro.

Mentre ens refrescàvem els nens caminàven per l'aigua i les roques com si fos Jesus al Jordà.

Al riu hem vist palmeres i ruscs.

Desprès ens endinsem una mica per la selva per veure un salt d'aigua. 

Tornem a on estàvem acampats i ens creuem amb una ambulància del lloc ( llitera transportada per dos homes) que portava un home gran al metge del poble.

Agafem els cotxes i ens recol.loquem perquè hem de deixar un seient lliure per un militar que ens escoltaran en la travessa al país surma, per la vall del Omo.

Hem vist els Surma, van amb un tros de roba embolicant el cos, com una túnica lligada a la cintura, despullats de sota, les dones porten plats labials, dilatacions a les orelles.

Hem vist l'estampa típica de la sabana amb un grup de persones assegudes a sota d'una acàcia.

La majoria de dones no porten el plat labial posat.

Acampem enmig del poble i ens preparem per dinar i fer un trekking per la tarda.

Comencem a caminar acompanyats de molts nens del poble que demanen 5 birds per foto i per policia que ens obre camí i el tanca. Hi ha un nen que sembla una gacela posant en el arbres.

Arribem  a un poblat amb tres cases on hi ha una dona amb plat labial, una dona gran fumant en una carbassa, una altre vestida amb una pell i un cinturo al que enganxa taps de boli bic per decorar.

Aqui hem pagat 5 bird per foto i hem pactat amb tots els nens fer una foto conjunta i quan els hem pagat ha hagut una mica de merder perquè es barallaven i ha intervingut el policia que ens acompanyava.

De tornada parem en una casa on fan la cerimònia de la sang: agafen una vaca, amb una llança li punxen una vena al coll i li extreuen la sang en mitja carbassa, desprès es beuen la sang, ja que és la seva font de proteines.

Al sortir en Manu els demana que ens ensenyin com fan foc amb dos pals. Ho han intentat i ha fumejat, però aquesta vegada no ho han aconseguit, però veure el procès meticulós ens ha impressionat a tots.

Desprès hem vist com una nena li feia a l'altre una escarificació al braç: amb una fulla d'afaitar li feia tres línies al braç, amb unes punxes la feia sagnar i posen una herba perquè no cicatritzi i al cap d'uns dies li posarà una altre perquè cicatritzi. D'aquesta manera li queden als braços uns dibuixos formats per petits bultets. 

M'ha sobtat que en cap moment la nena ha fet cap expressió de dolor.

Tornem al campament acompanyats en tot moment dels mateixos nens que segueixen demanant els 5 birds i saludant ACHELI a totes les persones amb les que ens creuem.

Ara toca descansar, dutxarse, sopar i dormir.

14 de juliol

14 de Juliol 

Bonga - Pais Surma 

Ruta  cap  a  Tulgit  a  les  portes  del  Omo  National  Park,  llar  d'una  gran  quantitat  de  grups  ètnics  i  d'animals vivint  en  completa  llibertat.  Sense  cap  dubte  el  Omo  NP  conjuntament  amb  la  Vall  del  Omo  i  el  Mago  NP són  el  lloc  ètnic  més  important  que  es  pot  trobar  en  tot  el  continent  africà  i  al  nostre  entendre  el  més important del nostre planeta. Avui acamparem amb els Surma. 

Nit en campament. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Avui hem deixat la zona de KAFA, lloc originari del cafe, que té unes valls i cases molt maques per endinsar-nos en la zona Meni aqui ja anem per pistes, la gent es mes negra, amb facions més dures, ens miren més extrany, els costa més interactuar amb nosaltres.

Seguim sent el centre d'atracció.

Aquí els pobles són molt petits, però el camp segueix sent verdi cultivat, hi ha molt blat de moro i fruiters: mango, papaia, plàtan, alvocat....hi ha molta ramaderia.

Avui Achamo ens ha tornat a fer el dinar: entrem a un bar, posa una taula i prepara un bufet. L'home del bar posa la beguda.

Hem parat a un mercat d'animals on tornem a ser el centre d'atenció, deixem les càmares per viure els moments, saludem i ens saluden, ens miren.

Anem al mercat de la roba i el menjar, aqui la roba té més color encara que sigui de xina. Alguns ens saluden, altres s'espanten les nenes es queden parades amb els nostres cabells.

Ens han sorprès els masais, la seva roba, collarets, pulseres, alçada....

Una altres gran experiència.

Un cinquè cotxe s 'ha afegit a l'expedició, en aquest cotxe ens acompanyaran militars, ja que fa dos anys una expedició va ser atracada. Així anem més segurs.

Avui no hem entrat a la valldel Omo, dormim a uns 40 km. En un recinte dins una casa.

Per veure les fotos clica:  14 de JULIOL

13 juliol

13 de Juliol 

Gurage - Bonga 

Esmorzar  Gurage  i  descens  des  del  cim  fins  al  lloc  on  hem  deixat  els  4×4.  Una  vegada  ens  hem  canviat  de roba  farem  ruta  cap  a  les  terres  altes  i  arribar  a  la  petita  població  de  Bonga. Situada  en  un  lloc  que  manté un  clima  bastant  estable  durant  tot  l'any,  és  una  de  les  millors  zones  per  a  les  plantacions  de  cafè.  Avui passarem  la  nit  en  un  lloc  molt  semblant  al  nostre  turisme  rural.  El  nostre  allotjament  és  una  casa equipada  amb  diferents  habitacions,  banys,  cuina,  menjador  amb  xemeneia  i  un  solitari  terreny  on  amb sort podrem gaudir de la posta de sol. 

Nit en hotel. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Ens hem despertat tots amb la llum del dia, esmorzem dins cabana i baixem a recuperar els 4x4 que han estat vigilats per tota la policia del lloc.

Avui dia de trasllat aprofitare per fer puntualitzacions d'algunes coses apreses fins avui:

Aqui som 7 anys més joves

Les hores es compten a partir de quan surt el sol o quan es pon, com estem aprop de l'equador el sol surt a les 6 i es pon a les 6, així que les 9 nostres són les 3 d'ells, sols hem de restar 6.

Al nord la religió predominant és l'ortodoxa i al sud la musulmana i a les tribus la seva pròpia.

Ténen molt de respecte per la gent més gran.

Els nens petits (0-5 anys) campen lliurement i es cuiden els uns dels altres. He vist una nena que no tenia 3 anys portant a l'esquena el seu germà més petit.

És un país molt verd, ric en agricultura i ramaderia, no hi ha fam i ténen tots cobertes les seves necessitats bàsiques. Etiòpia el consideren el graner d'Africa i es el 5è país en quantitat de bestiar.

Els alumnes de secundària hem vist com anàven a buscar les notes uniformats: les noies faldilla llarga d'un color i nois amb pantalons del mateix color.

La vida està al voltant de la carretera: cases, botigues, parades ambulants, pastors vigilant els animals, gent caminant,...

En alguns pobles hi ha pas zebra que ningú respecta, perque es respectin posen policies de cartró però ningú fa cas.

Hi ha micos que baixen a buscar menjar a la carretera.

El color de la terra és molt marró, és argila.

Els rius són de color marrón i la gent va a buscar aigua i a rentar allà. Les dones estenen la roba sobre les pedres i esperen a que es sequi.

No tenen pressa, tenen tot el temps i no tenen rellotge.

Hem parat a comprar chad (espècie de coca) ja que els xòfers en necessiten perquè han dormit poc. Es posen les fulles més tendres a la boca, fan una bola i la van salivant, poc a poc van afegint més fulles.

Desprès de 12 hores de viatge i, de nit, arribem a l'hotel on ens rep una gran dutxa d'aigua calenta que sap a glòria.

La última part del viatge, quan era de nit, era perillòs conduïr, la gent camina pel costat de la carretera, van a les fosques i també hi ha els animals que no se sap com reaccionaran.

Per veure les fotos clica:  13 de JULIOL

12 juliol

12 de Juliol 

Wonchi Lake - Gurage

 Després  del  nostre  esmorzar,  sortirem  per  carreteres  de  terra  travessant  paisatges  de  plantacions  de  cafè  i de  falsa  banana.  La  veritat  és  que  molta  gent  queda  impressionada  dels  espectaculars  paisatges  que ofereix  Etiòpia.  Arribada  a  peu  (única  manera  d'arribar)  a  la  zona  on  viuen  els  Gurage.  Des  del  primer  dia que  arribem  a  aquest  lloc,  la  gran  majoria  dels  quals  hem  tingut  la  sort  de  poder  passar  aquesta  nit  aquí hem  coincidit  que  és  una  experiència  per  recordar,  aquest  lloc  és  màgic.  Soparem  una  carn  excel·lent cuinada  a  les  brases  del  foc  de  la  casa  i,  passarem  la  nit  amb  la  nostra  família  Gurage,  a  l'interior  de  les seves  cases,  compartint  sòl  amb  tots  ells.  La  veritat  és  que  aquesta  nit,  entre  sopar,  balls,  cançons  i  la beguda local, dormir es dorm poc!.

 Nit a casa local. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Desprès d'una freda, molt freda nit ens espera un bon esmorzar a les 7.30 amb nutella...

Fem el curset de desmuntar tendes i comencem a caminar mentre esperem que carreguin els cotxes, caminem una bona estona fins que trobem una parada de café i just en aquell moment arriben els cotxes.

Matí de carretera fins l'hora de dinar que en Chamu ens prepara amanida de pasta, de tonyina, seques , formatge i un embotit que sembla llonganissacrua i plàtans. 

Amb la panxa plena reprenem el camí i parem en un petit mercat oroma on les dones venen els productes de la terra i els homes la carn.

Seguim el camí i parem en un segon mercat, més gran on la Lola és el centre d'atracció pel seu cabell pelroig i els fa repetir cançons. Tot un espectacle veure les dos profes al costat del bus i tots els del lloc enfilats al camp, com si fossin grades cantant tots junts.

Seguim camí fins deixar els busos aparcats i agafant motxilla petita pujar on viuen els Gurage, una bona pujada amb la sort que no plou.

Arribem a la cabana on passarem la nit i juguem amb els nens mentre ens conviden a Arake, un aiguardent molt fort.

Desprès entrem a la cabana a cantar cançons a la vora del foc, mentre el cuiner prepara el sopar al foc: xai, arròs, patates i costelles.

Per la nit ballen i canten cançons al voltant del foc i nosaltres els ballem el Bugui Bugui.

Dormim tots a la cabana, molt bé, sense fred.

Per veure fotos clica:  12 de JULIOL

10 i 11 de juliol

10 de Juliol 

Debre Markos - Addis Ababa Esmorzar.  Sortida  cap  a  Addis  Ababa.  Abans  visitarem  un  dels  llocs  mes  sagrats  i  de  peregrinació ortodoxa,  el  Monestir  de  Debre  Libanos  on,  un  cop  més  el  riu  Nil  torna  a  estar  present  per  oferir  als  seus creients  l'aigua  beneida  que  tot  ho  cura.  Arribada  a  Addis  amb  temps  per  passejar  per  la  ciutat  o descansar en el hotel. 

Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Plou i fa fred i com a l'hotel no hi ha cafè parem a prendre un café local que es fa amb el seu ritual:Tenen una taula baixeta amb tasses, un fogonet amb incens, un fogonet per una cafetera i una altre per un recipient on tenen el café molgut amb aigua escalfantse sense arribar a bullir.

Primer torren el café en gra, el molen i el posen a bullir i desprès el pasen a la cafetera on reposarà perquè el pòsit quedi a sota. El serveixen en unes tasses petites i tu et poses el sucre si vols. Pots prendre el café, preparat per una dona, a la carretera mentre et desplaces i en els halls dels hotels com a senyal de benvinguda.

El café d'avui ha costat 5 birrs ( 20 centims € )

També hem comprat 10 birrs de kolo.

Ens parem en el pont portugués on hi ha unes catarates i unes vistes impressionants.

Es respira pau, vibracio i serenitat, energia, fantàstic... aquestes són les reflexions del grup en arribar a l'autocar.

Visitem el monestir guiats pel monjo Zaqueo, un monjo. Que ho va deixar tot per viure aquí i ens ho explica tot amb un énfasis impressionant, ho explica tal com ho viu i transmet pau i energia.

El monestir és molt diferent a tots els vistos fins ara, més gran i lluminós de forma cuadrada i amb vidreres de colors.

Tornem a Addia Ababa on ens despedim del xòfer i el seu ajudant desprès d'una setmana junts.

Anem a sopar a una pizzeria italiana i alguns van a buscar a la Montse i la Iolanda a l'aeroport que arriben per unir- se al grup i fer el sud. Quan arriben a l'aeroport elles ja porten un quart d'hora esperant al parking perquè han fet els tràmits molt ràpid.

Per veure fotos:   10 de JULIOL

11 de Juliol

Addis Ababa - Wonchi Lake 

Un  cop  esmorzats,  els  nostres  vehicles  4×4  ens  esperen  per  donar  inici  al  nostre  viatge  cap  al  sud.  La nostra  primera  nit  serà  al  Wonchi  Lake,  situat  en  un  entorn  natural  encantador,  aquest  és  un  lloc  on,  de moment,  les  altres  agències  no  ens  segueixen.  les  famílies  etíops  venen  a  passar  els  seus  dies  de vacances.  Si  avui  ens  dóna  temps  (en  cas  contrari  ho  farem  l'endemà)  realitzarem  una  excursió  fins  al  llac on,  de  vegades,  si  hi  ha  sort,  trobarem unes  petites  embarcacions  que  ens  portaran  fins  a  una  diminuta  illa on  hi  ha  amagat  un  bell  monestir.  Un  cop  fet  aixo,  caminarem  entre  penya-segats  per  una  preciosa  vall plena  de  vida  local,  gent  vivint  en  una  envejable  pau  i  tranquil·litat.  Les  vegades  que  hem  aconseguit  fer aquesta  excursió  la  gent  ens  ho  ha  recordat  com  de  les  millors  experiències  de  tot  el  viatge. Aquesta  serà la nostra primera nit en tenda i allunyats de les "comoditats" dels hotels etíops.

 Nit en campament. Règim d'allotjament: Pensió Completa.

Sortim tard de l'hotel (9.30) amb els 4x4 i fem una parada a la botiga d'antiguetats per fer les compres, ja que no tindrem més temps per comprar.

Comencem el viatge desprès de la sortida caòtica d'Abbis i desprès de dinar picnic posem a prova els cotxes pels camins enfangats fins arribar a zona acampada de Wonchi Lake on, mentre els conductors munten les tendes comencem el descens fins el llac, una hora de baixada en un entorn natural, amb vida, on els nens surten a saludar-te.

Quan arribem a baix fem una petita travessa amb barca fins una illa on hi ha un monestir. Tornem amb la barca i desprès de pocs minuts caminant ens esperen els caballs per fer l'ascensió, excepte en Manu i Manolo que pujen caminant.

Per a mí ha estat tot un repte pujar a llom del caball, encara que són de mida més petita que els nostres.

Posem les coses a les tendes i ens preparem pel gran sopar que ens ha fet el cuiner Chamo:  una sopa calenta de verdures, vedella guisada amb patates fregides superbones, verdures saltejades i arròs i per postres taronja. És el millor sopar que hem fet a Etiòpia.

Per veure les fotos clica:

11 de JULIOL10 JULIOL10 JULIOL11 de JULIOL

9 de juliol

 Bahir Dar - Debre Markos 

 Si  el  paisatge  que  vam  veure  i  viure  en  la  pujada  des  de  Addis  cap  a  Lalibela  va  ser espectacular,  aquest  no  té  res  a  envejar.  Quan  creuem  les  zones  de  Injibara  i  Dembecha  deixant  el Mt.Choke  a  la  nostra  esquerra,  la  naturalesa  extrema  d'aquestes  terres  tornarà  a  deixar-nos  sense  alè.  De camí  pararem  per  creuar  a  peu  el  pont  portuguès  fins  arribar  a  un  del  punts  més  impactants  del  viatge  pel nord,  Aqui  ens  podrem  banyar  entre  pous  i  caigudes  d'aigua  amb  una  caiguda  vertical  només  apta  per aquells que no temin a les alçades. Arribada a Debre Markos. 

Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Al mati visitem el mercat de Bahir Dar, semblava un mercat de majjoristes, molts sacs grans de cereals, fruita que allà no vendriem per lletja i verda....tot enmig del fang i de molta pudor.

Mercar de Addis kedam, aqui un mercat de poble com els que havíem vist però amb la particularitat de sentir-nos molt, molt, molt observats. Si paràvem en algun lloc ells ens anàven envoltant i cada vegada i havia més gent observant-nos. Es un poble on creiem que han vist molt pocs blancs en la seva vida.

Una nova experiència que ens emportem.

Arribem al llac Zingana on dinem de picnic i mengem plàtans ( comprats al mercats i que són molt bons) i prenem cafè, però que no podem donar la volta caminant perquè es posa a diluviar, fins i tot cau pedra mentre anem per la carretera.

Per la carretera veiem més prats, més cultivats, molt blat de moro i ramats molt més grans. Els ases i els cavalls tiren de carros, cosa que no vem veure al principi del viatge, és gent més rica i evolucionada.

Pel camí ens ofereixen llimones molt petites i comprem canya de sucre que provem tots ( a mí m' ha agradat molt )

8 de juliol

8 de Juliol

 Llac Tana – Nil Blau 

Després  de  l'esmorzar  ens  dirigim  cap  a  les  cataractes  de  Tisis  Abay  o  del  Nil  Blau  (  una  de  les  més  grans del  món  per  volum  d'aigua),  on  realitzarem  una  excursió  a  peu  a  través  d'un  pont  portuguès  del  segle  XV fins  a  accedir  a  les  vistes  de  les  cataractes.  Una  vegada  aquí  descendirem  fins  a  la  mateixa  caiguda  de l'aigua,  travessant  el  riu  i  aguantant  la  permanent  pluja  que  produeixen  les  cascades.  Tornarem  a  l'hotel per  menjar  i  agafar  forces.  Navegarem  pel  Llac  Tana,  amb  la  seva  història,  illes,  esglésies,  llegendes,  etc. Observarem  les  seves  excel·lents  pintures  cristianes  coptes  que  recorden  l'art  bizantí  encara  que  amb  un fort  component  naïf  africà.  Tornarem  amb  les  últimes  llums  del  dia,  que  donaran  a  la  nostra  volta  una bonica posta de sol. 

Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Avui han anat a veure les catarates del nil blau, que són de color marró i sols cau un rajolinet perquè han fet una pressa. Després de passar el pont portugués ha començat a plore i s' ha fet un fangar, per això la tornada ha estat més lenta i perillosa.

La tarde ha estat segons el programa però amb fang inclòs i l'arribada amb barca a l'hotel amb una bonica posta de sol.

Per veure les fotos clica:  

7 de juliol

7 de Juliol 

Lalibela – Bahir Dar

 Deixarem  enrere  les  impactants  esglésies  de  Lalibela,  per  traslladar-nos  cap  a  la  zona  del  mític  Llac  Tana. La  ruta  que  ens  portarà  fins  a  Bahir  Dar  és  d'una  bellesa  que  mai  haguéssim  imaginat  trobar  en  un  país com  Etiòpia.  A  la  nostra  arribada  ens  relaxarem  a  l'hotel  situat  a  la  mateixa  riba  del  mític  llac  Tana  o  be passejant pels carrers de la ciutat més important del nord del país. 

Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Com diuen els de terres la belessa del trajecte es impressionant, sembla que estiguis a Asturies pel color de les muntanyes i els prats. Aqui el camp es molt ric, la terra molt negre.

Dia de 10 hores de viatge amb un parell de parades i arribada al llac Tana, el segon més gran de l'Africa.

Arribem cap el tard i anem a sopar peix al costat del llac, llàstima que sigui de nit i no es pugui veure l'entorn.

Per veure fotos clica:

7 de juliol

6 de juliol

6 de Juliol

Lalibela – Asheten Mariam – Lalibela 

Al  matí  farem  una  excursió  a  peu  o  en  mula  cap  al  Monestir  de  Asheten  Mariam.  Ascendirem  un  desnivell de  més  de  500m.  Des  de  l'alt  d'aquest  monestir  gaudirem  d'uns  paisatges  espectaculars  i  podrem observar  l'esplèndida  orografia  de  la  zona.  A  la  tarda,  ja  a  Lalibela,  visitarem  el  segon  grup  d'esglésies  i assistirem a la cerimònia del cafè i la cervesa local.

 Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Canvi de plans, ha plogut tota la nit i està emboirat, així que no fem el trekking i anem a veure un altre monestir TOLEAB amb autocar.

El monestir està incrustat a la roca, arribem i estan fent una cerimònia, la gent està de peu i canten tota l'estona.

En acabar la cerimònia el monjo que custodia el tresor ens l'ensenya i hi ha un manuscrit en pell de cabra i imatges pintades i escrit en la llengua de la seva religio. Dins monastir del s.XII hi ha una cova que mana aigua sagrada.

Anem a visitar l'esglesia de St. Jordi, ens ensenyen el seu tresor.

Dinem a l'hotel i per la tarda visitem les esglesies soterrades del sud. Segueixen la mateixa línia de les altres, però no hi ha cap igual.

6 de juliol

5 de juliol

5 de Juliol

Woldya – Lalibela 

Ruta  per  l'anomenada  carretera  xinesa,  que  creua  un  extens  altiplà  des  de  la  regió  de  Wello  fins  a  la  regió de  Goham  i  Gondar,  on  coincidirem  amb  algun  mercat  de  pastors  Amhara  dels  altiplans,  per  després dirigir-nos  cap  a  Lalibela.  Aquesta  és  la  ciutat  Santa  per  excel·lència,  per  als  cristians  coptes,  abasta  un conjunt  d'esglésies  monolítiques  d'impressionant  arquitectura.  A  la  tarda  visitarem  el  primer  grup d'aquestes esglésies.

 Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Ahir a la nit vem sopar truita o injera amb carn de be.

Desprès vem assistir a la cerimonia del cafe: triguen una hora en preparar el cafe, el torren, el molen i el preparen. Tot aixo mentre van cremant incens. Resultat un cafe molt bo, diferent, pero amb molt gust i que et deixa dormir a la nit.

Avui hem tingut el millor esmorzar en l hotel més justet: ous remenats amb pa i mel amb cafè o te.

Mentre preniem cafe vem rebre clases d amara per poder dirigirnos a la gent:

-TENAYISTILIN (saludo)

- IGZABIHIER IEMEZGEN

-KONJONO? KONJONO 

- SALAMNO? SALAMNO

- AMASAGUENALO (gracies)

- YIKERTA (perdon)

- DENUAL ( adios)

- AND 1

- HULET 2

- SOST 3

- APAT 4 

- AMIST 5

Parem al mercat, tothom va amb la casulla blanca, sembla imatges del pessebre. Tots els nens es posen al voltant per ser fotografiats i veure la foto.

Comprem el mocador blanc que es posen les dones per entrar a les esglesies i voltem entremig d'ells, es posen ajupits  per vendre i comprar. Els ensenyem la canço del Bugui Bugui i ens acompanyen fins l'autocar cantant la cançó.

Desprès 3 hores per la carretera xinesa que està en construcció, fins arribar hotel on pasarem dues nits i que te unes vistes espectaculars a la vall.

Dinem i anem a veure les esglésies soterrades de Lalibela, ciutat santa.

Les esglésies es van construir de dalt a baix escavant una muntanya. Son molt diferents a totes les que haviem vist, són diafanes i amb quadres de pintures que recorden al romànic, però amb més color i...darrera una cortina el Santa Santorum custodiat per un monjo.

Desprès entrem en una casa que ens conviden a Injera i café i on estem una hora aprox amb ells asseguts tots al voltant del foc al mig de la casa.

Finalment anem a sopar i descansar que demà toca trekking

Per veure fotos. 5 juliol

4 de juliol

Kombolcha – Bati – Woldya

 Ens  dirigim  per  carretera  asfaltada  cap  a  Bati,  població  situada  a  les  rodalies  del  Desert  del  Danakil. Coincidirem  amb  un  immens,  bulliciós  i  animat  mercat  on  assisteixen  Oromos,  Afar  i  gents  que  vénen  de Djibouti  per  evitar  l'època  calorosa  del  seu  país.  Aquest  és  un  dels  mercats  més  importants  que  es  poden trobar  en  el  nord  d'Etiòpia  i  tant  aquest  com  el  que  visitem  el  dia  anterior  són  mercats  en  els  quals  la sensació de sentir-te "blanc" és molt intensa. Havent dinat, continuarem el nostre camí cap a Woldya.

 Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar.

Ahir vem quedar sorpresos de la gran quantitat d'animals que tenen i que treuen a pasturar: cabres, ovelles, bous, rucs i dromedaris.

Els nens ( a partir de 4 o 5 anus) son els encarregats de treure a pasturar els animals i les nenes per la tarda eren les encarregades d anar al pou a buscar aigua

Abans d arribar al mercat coincidim amb una carretera que estan construint pels xinesos.

El mercat de Bati es impressionant, enorme....

Primer visitem la part dels animals: un camell val 25000, una vaca 7000 i una cabra 1500.

S ha de pagar entrada per anar a vendre i comprar. Els unics turistes blancs no fa falta que paguem.

A la resta de mercat venen fruita, plastics per anar a buscar aigua, sal, cereals, llegums, roba,....fins i tot venen pots de lalauna buits que son unitats de mesura.

Els homes de les tribus acostumen a vestir pareo i els que viuen als pobles ja van en pantalons.

Dinem un plat d espaguetis amb verdures a l hotel on haviem dormit la nit anteriori ...despres de 3 hores de carretera arribem a l,hotel on ens dutxem rapidament amb un rajoli d,aigua ja que es el que hi ha.

Sortirem a fer un vol i a sopar.

Per veure fotos clica:  4 juliol

3 de juliol

Addis Ababa – Kombolcha 

Al  matí  sortirem  d'hora  d'Addis  per  dirigir-nos  a  Sembete  per  l'antiga  carretera  feta  pels  italians  a  través d'una  regió  muntanyenca  arribant  a  cotes  que  superen  els  3000  m  d'altitud.  Havent  dinat  descendirem  cap a  Sembete,  on  trobarem  el  mercat  setmanal  de  gran  colorit  i  amb  una  gran  varietat  d'ètnies  (Oromo,  Afar, Arguba  etc.).  Aquest  és  molt  interessant  pel  seu  mercat  de  bestiar  (camells  i  zebús)  joies  i  varietat  de productes  locals.  A  la  tarda  emprendrem  camí  cap  a  Kombolcha,  encreuament  de  camins  per  anar  a Eritrea.

 Nit en hotel. Règim d'allotjament: Esmorzar. 

Esmorzar a les 7 una mica pobre, però es el que tenen els hotels d'aqui.

Sortim a les 8 d'Addis abeba una ciutat en construcció molt gran on viuen uns 4000000 de persones.

Ens unes dues hores desprès de veure poblats petits amb cases d'adob fem una parada per fer un café on ens sentim observats pels autòctons.

A uns 3000 m. d'alcada veiem els monos Babuino gelada (els mascles tenen un cor rosa dibuixat al pit)

Parem a dinar en un "restaurant" d'ells i hem menjat INJERA DE BOU (torta amb carn de bou) i SHIRO ( puré de llegums  picant que es menja amb la torta) acompanyat de cervessa St. George ( patró d'Etiopia)

Per la tarda visitem un mercat on els unics blancs som nosaltres. Els venedors estan agrupats per gremis i... els nens volen que els facis una foto i tan els adults com els nens es volen veure a la camara.

Desprès de fer  300 Km. Arribem a l hotel per dutxarnos i sopar.

Fotos.  3 juliol

Etiopia 2 de juliol

1: Ciutat d'origen – Addis Ababa

 Sortida  en  vol  regular  amb  destinació  Addis  Ababa.  A  la  nostra  arribada  a  la  capital  situada  a  més  de 2000m. sobre el nivell del mar, serem rebuts pel nostre guia Terres Llunyanes i ens traslladarem a l'hotel.

 Nit en hotel. Règim d'allotjament: Només Allotjament 

Arribem a l'aeroport per facturar i coneixem les 3 persones que ens faltaven del grup (serem 10 aquesta primera setmana. Fem facturacio, control liquids, passaporti ens posem a esmorzar tots junts.

La meitat esperem l'ultima trucada i en el bus reconeixem al nostre guia Manu.

Pujem a l'avió de Turkish i grata sorpresa, portem cuiner a bord. Viatge curt fins Istambul i transfer de 2 hores, just per passejar i riure una estona mentre ens anem coneixent: 4 mestres, 1 mossa, 1 metgessa ( viatgem més tranquils ) 1 mc guiver, 1 p&g i 2 de granada... grup heterogeni ,però amb ganes de passar ho bé.

Vols de 6 hores d'Istambul a Addis Abeba on arribarem sobre les 12 per anar a l'hotel.

Hem arribat a la 1.30 ja que els tramits de visat i canvi de moneda son lents.

Ara toca descansar per llevar-se a les 6 i comencar la visita al pais

27-3-16 LUCCA

Avui hem anat en tren a la ciutat enmurallada de Lucca, ciutat molt bonica que val la pena visitar.

Si vols veure les fotos clica: LUCCA