DIARI 15 JULIOL

15 DE JULIOL

Avui sortim aviat, anem d’excursió a les mines de rio tinto, diuen que ens ocuparà tot el dia.
A les 10.30 entrada al museu, és impressionant, té moltes sales i una recreació de les mines a l’época romana. L’última sala la dediquen a les màquines i vagons de tren (trobem el primer vagó-llit, és el vagó del marajà de l’India i a la part dels homes els seients es poden convertir en llit, ah! El vagons tenen ventilació i mosquitera)
A les 12 vem anar uns 20 cotxes en caravana a visitar una mina, primer l’explicació pertinent a l’ombra i desprès entrem a dins d’una gruta per veure com s’explotava a l’inici i desprès sortim a l’exterior, ja que les explotacions es feien a cel obert. Als amants de la geologia els encantaria ja que es veuen molts minerals, els que no som tant geològics ens impressionen els colors i els grans forats que van fer.
A les 13.30 anem a buscar el tren que servia per portar els minerals a huelva per poder embarcar-los i fem un recorregut de 45 minuts d’anada al costat del riu tinto i ens explicaven com explotaven les mines, d’on venien els trebvalladors i com es transportava el material. Quan vem arribar a l’estació vem baixar del tren perque el maquinista dongués la volta a la màquina i nosaltres ens vem acostar al riu Tinto per veure els seus colors (no es pot tocar, el seu PH és 2 i per això no hi ha vida al riu ni plantes ni algues ni beuen els ocells ni res). Bé això és el que es creia fins fa uns anys que van descobrir que viuen unes microbacteries que la seva funció és crear òxid sulforòs o sulfúric que li dona aquest color a l’aigua. El color no és per contaminació de les mines. La NASA està estudiant aquest fenòmen perque es creu que pot tenir similitud amb Mart i també té robots al llarg del curs que controlen desde EEUU i que portaran a Mart.
La gent del poble al.lucina perque creien que estava contaminat per les mines i ara tenen robots i americans estudiant el seu riu que és únic al mon i a més molt curiós.

A les 15.30 el tren ens deixa i anem a dinar a un dels molts restaurants que et deixen propaganda en el cotxe mentre dura el viatge en tren.
Per la tarda anem a visitar una de les cases del barri anglès on vivia un ingenier de l’época en uns 350m2 d’habitatge en un barri separat del poble amb guardies a l’entrada.

Com fa molta calor tornem a casa a banyar-nos a sopar i dormir.