22 JULIOL
Avui sortida d’esxcursió en cotxe.
Primera parada al mirador del cerro colorado a Rio Tinto que sembla un paisatge lunar, pero al matí els colors no són bonics, així que continuem fins a Niebla on visitem el castell del s. XV que es també museu i recrea les estances de l’época. La sala que més s’han esmerat és la de les tortures. Donem una volta pel poble i seguim camí cap al Rocío.
Al Rocío l’entrada és sorprenent, camí de sorra, cases petites adosades amb el ferro al davan per enganxar els cavalls, moltes cases, pero moltíssimes i algunes tenen la seva petita esglèsia. Finalment arribem a l’esglèsia del Rocio, botiguetes obertes al voltant i gent que va a visitarla. El que més m’ha impressionat no és l’esglèsia ni la verge, encara que està molt engalanada, sino el poble que s’ha creat al voltant per fer una romeria cada any.
Seguim camí pel costat de Doñana cap a Matalascañas, on entrem pero hi ha tan caos de carrers que decidim anar a Mazagón. Necessitem un xiringuito per dinar a la platja i al final trobem un que no sabem si te cuina, preguntem i ens diu que sols té “sardinas, caballa i tomate abierto”, com no tenim més alternatives ens quedem allà hi mengem això amb els corresponents botellins i també ens ofereix montaditos de lomo i café, tot per 12 €. Anem a la platja a estirar-nos i banyar-nos i desprès camí de tornada a casa i ara tornem a parar al cerro colorado de Rio Tinto per fer les fotos amb els colors de la tarda que és molt més bonic.
Arribem a casa, dutxa, sopar, partida rummikub i dormir.
Avui sortida d’esxcursió en cotxe.
Primera parada al mirador del cerro colorado a Rio Tinto que sembla un paisatge lunar, pero al matí els colors no són bonics, així que continuem fins a Niebla on visitem el castell del s. XV que es també museu i recrea les estances de l’época. La sala que més s’han esmerat és la de les tortures. Donem una volta pel poble i seguim camí cap al Rocío.
Al Rocío l’entrada és sorprenent, camí de sorra, cases petites adosades amb el ferro al davan per enganxar els cavalls, moltes cases, pero moltíssimes i algunes tenen la seva petita esglèsia. Finalment arribem a l’esglèsia del Rocio, botiguetes obertes al voltant i gent que va a visitarla. El que més m’ha impressionat no és l’esglèsia ni la verge, encara que està molt engalanada, sino el poble que s’ha creat al voltant per fer una romeria cada any.
Seguim camí pel costat de Doñana cap a Matalascañas, on entrem pero hi ha tan caos de carrers que decidim anar a Mazagón. Necessitem un xiringuito per dinar a la platja i al final trobem un que no sabem si te cuina, preguntem i ens diu que sols té “sardinas, caballa i tomate abierto”, com no tenim més alternatives ens quedem allà hi mengem això amb els corresponents botellins i també ens ofereix montaditos de lomo i café, tot per 12 €. Anem a la platja a estirar-nos i banyar-nos i desprès camí de tornada a casa i ara tornem a parar al cerro colorado de Rio Tinto per fer les fotos amb els colors de la tarda que és molt més bonic.
Arribem a casa, dutxa, sopar, partida rummikub i dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario