14 de juliol

Per la nit ha plogut, i quan plou tiren petards.
Al matí ens llevem, sortim amb la fresca a veure el llac Titicaca i la Martha ens prepara l'esmorzar: dos creps de blat de moro i ens acompanya al vaixell.
Ha estat una experiència impactant veure com viuen, així que quan els donem un propina es queden molt parades i ens fan fortes abraçades.
Visitem l'illa de Taquile, molt diferent, aqui tenen llum, telèfon i estan molt organitzats. El vaixell ens deixa en un port de l'illa i caminem 45 minuts fins arribar a la plaça on veiem com vesteixen homes i dones i com fan mitja tots (tenen tres principis: no estar "ocioso", no robar i no mentir).
Al restaurant de la plaça dinem una sopa, una truita de verdures i una truita de riu. Tot estava molt bo.
Per arribar al vaixell que està en un altre port hem de baixar 550 escales. En arribar a baix el Manolo posa els peus al llac navegable més alt del món.
Agafem el vaixell i tornem a Puno per anar a sopar molt bé: ceviche de truita i bistec d'alpaca.

Si vols veure les fotos clica:14 de juliol